El periodista norteamericano John Reed nació en Portland (Oregón) en 1887. Fue el cronista de dos revoluciones, la mexicana ("Mexico insurgente") y la rusa ("Diez días que estremecieron el mundo"). Ya desde sus tiempos estudiantiles en Harvard había luchado contra las injusticias sociales de los obreros norteamericanos. Durante la I Guerra Mundial fue corresponsal en los frentes de Francia, Alemania, Italia, Turquía y Rusia, y escribió crónicas muy interesantes sobre los Balcanes. En 1916 fue encarcelado por el gobierno zarista, molesto por sus artículos denunciando la corrupción del ejército ruso y las injusticias sociales. Tras una breve estancia en EE.UU. volvió a Rusia en 1917, en donde se estaba fraguando la revolución bolchevique, a la que acompañó con un gran espíritu revolucionario. Murió en Rusia en 1919, mientras preparaba un nuevo libro, y fue enterrado en la Plaza Roja de Moscú, junto a la muralla del Kremlin.

El 1910 esclatava a Mèxic la revolució. El desencadenant era la situació d’extrema misèria deguda al latifundisme, a l’explotació estrangera dels recursos naturals i a la repressió política del govern de Porfirio Díaz. Pascual Orozco, Emiliano Zapata i Pancho Villa eren els dirigents més populars de la revolució. Encara avui el crit de «Zapata vive, la lucha sigue» presideix revoltes com la del poble indígena de Chiapas. John Reed, periodista nord-americà, va anar a Mèxic a valorar la destrucció causada per la intervenció dels EUA i conèixer l’entramat de la revolució. Les seves cròniques, escrites amb un estil literari que contrastaven amb el periodisme fet fins llavors, ofereixen una profunda visió de les causes de la transformació social que s’hi produïa, i descriuen els dirigents de la revolució amb una humanitat, uns detalls psicològics i una precisió que només era possible de fer amb una estreta convivència amb els revoltats. Mèxic insurgent és el primer reportatge de la història sobre la política intervencionista dels EUA i la defensa del legítim dret dels mexicans a fer la seva revolució sense ingerències.

John Reed, el gran periodista norteamericano que escribió Diez días que estremecieron al mundo, forjó su personalidad y su estilo en la revolución mexicana, en una experiencia que le llevó a compartir los peligros del combate y a convivir durante meses con Pancho Villa, de quien nos ha dejado un retrato memorable.

El periodista norteamericano, John Reed, universalmente conocido por ser el autor de la famosa obra Díez días que estremecieron al mundo (en la que se basa el film “rojos” con el mayor presupuesto de la historia del cine), nació el 22 de octubre de 1887 en Pórtland (Oregón). Murió en 1919 en Rusia cuando recogía material para un nuevo libro que no llego a publicarse. Está enterrado en la Plaza Roja de Moscú, junto a la muralla del Kremlin. John Reed, que procedía de una familia de clase acomodada, desde sus tiempos de estudiante en la Universidad de Harvard luchó contra las injusticias sociales. Fue cronista insuperable de dos revoluciones (la mexicana y la rusa) y paladín de las huelgas y sublevaciones de los obreros norteamericanos.

The use of multimedia strikes at the very heart of traditional teaching and learning methods, and is changing the way educators think about the whole process of teaching and learning. Multimedia and Megachange spurs ideas for the use of interactive technology to revolutionize teaching and learning. It describes and analyzes issues and trends that are currently setting a research and development agenda for educators.
•
Textbook
Undergraduate

Professionals who are on the cutting edge of educational computing discuss, in this provocative new book, one of the most exciting prospects of the field—harnessing the power of the computer to enhance the development of problem-solving abilities. Here is everything that educators will need to know to use computers to improve higher level skills such as problem solving and critical thinking.
•
Government
Textbook
Undergraduate

Nascut el 1887 en el si d’una família de l’alta burgesia nord-americana, John Reed va trencar aviat amb el seu entorn i va acabar participant activament en la lluita social del seu temps. I ho va fer amb la seva millor arma: una ploma àgil, veraç, brillant. Reed va assolir un lloc destacat en el periodisme (nord-americà) arran de les seves cròniques de la revolució mexicana, recollides en el seu llibre Mèxic Insurgent. Des de 1914 va seguir el desenvolupament de la guerra a Europa com a corresponsal de la revista Metropolitan i del diari World. Els seus articles, que eren una denúncia del veritable contingut del patriotisme, li van tancar les portes de la “gran premsa” tan bon punt el govern dels Estats Units es va decantar per l’intervencionisme. L’esclat de la revolució russa pel març del 1917 el va portar fins a la seva darrera fita. Va viatjar a Rússia pels seus propis mitjans només dos mesos abans de la revolució bolxevic. Deu dies que trasbalsaren el món és la narració apassionada, partidària —però, fonamentalment, viva— d’aquest episodi històric. Reed va morir a Moscou el 17 d’octubre del 1920. Pel que fa a mi, no sé quin ajut puc oferir, encara no ho sé. Només sé que la meva felicitat s’edifica sobre la misèria d’altri, que menjo perquè d’altres passen gana, que vaig vestit quan altres persones caminen quasi nues, les fredes nits d’hivern; i aquest fet m’emmaleeix, torba la meva seguretat, em fa escriure propaganda quan el que jo voldria és jugar. Amb pròleg de Pelai Pagès.